CA | ES

Single Blog Title

This is a single blog caption
20
set.

La tecnologia, la telemedicina, la comunicació i la personalització, claus per millorar l’atenció sanitària, segons els experts de l’XPatient Barcelona Congress

El centre tecnològic Eurecat i l’Hospital Clínic organitzen el congrés, que enguany incideix en les necessitats dels usuaris dels serveis sanitaris en cada etapa vital.
Destaquen les innovacions tecnològiques lligades al mòbil, a la intel·ligència artificial i al Big Data i el potencial de la telemedicina i les innovacions en la prestació dels serveis dissenyades a partir de l’experiència dels pacients.

Barcelona, 20 de setembre de 2018.- La qualitat de la comunicació, la personalització i la telemedicina reverteixen en una millor atenció dels malalts, en un escenari que els propers anys estarà marcat per la transformació digital del sector sanitari amb innovacions tecnològiques lligades al mòbil, a la intel·ligència artificial i al Big Data, d’acord amb els ponents de l’XPatient Barcelona Congress, que se celebra avui a Barcelona, organitzat pel centre tecnològic Eurecat i l’Hospital Clínic.

Segons l’expert en transferència tecnològica en el camp de la salut digital Vicente Traver, enginyer en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de València, hi haurà “conversa amb màquines molt més sofisticades fent ús de la intel·ligència artificial que poden permetre molt més fàcilment una atenció personalitzada i de qualitat” i una “personalització basada en els grans volums de dades que s’estan recollint dels pacients”.

En paraules del cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic de Barcelona, d’Eduard Vieta, que presenta el Projecte Joves i Psicosis coordinat pel Moviment REthinking i liderat per l’Alianza Otsuka-Lundbeck, els factors o les eines determinants per millorar l’experiència del pacient “es centren en alguna cosa tan senzilla com escoltar l’opinió dels pacients i del seu entorn incorporant-los com a participants actius en la presa de decisions clíniques i també de gestió i planificació”.

La comunitat mèdica “cada vegada té més present la importància de tenir en compte l’opinió del pacient respecte al tractament” i, en el cas de la salut mental, “aquest punt és especialment rellevant per aconseguir una millor adherència al tractament i una major satisfacció dels qui són els seus destinataris”, explica.

Segons Vieta, “aquest canvi per part de la comunitat mèdica ja s’està realitzant i cada vegada són més els esforços que es duen a terme per humanitzar la sanitat per part de tots els agents implicats”. En aspectes assistencials, indica, el concepte de “medicina personalitzada ja no es limita a incloure les particularitats genètiques de cada individu, sinó també els seus valors i preferències, i també ho veurem aviat en aspectes de planificació i prevenció sanitàries”.

Per a Arthur Bretonnet, especialista en projectes de Salut Digital per a la Indústria Farmacèutica a nivell europeu, els principals canvis que introduirà la posada en valor de l’experiència del pacient seran “una medicina personalitzada, tant en el diagnòstic com en la medicació, la predicció gràcies a la recollida de dades vitals en temps real i l’accés a la seva informació personal, accessible i comprensible”.

Les transformacions més grans que milloraran l’experiència del pacient seran, des del punt de vista del director del Programa d’Atenció a la Cronicitat de l’Hospital Clínic, Joan Escarrabill, la gestió del temps, la claredat de la informació, la participació en la presa de decisions o la participació dels pacients en grups de treball i en comissions dels centres sanitaris”.

D’acord amb Lucía Rodrigo, tècnica en cures auxiliars en Infermeria de l’Hospital Arnau de Vilanova, el repte és que el pacient “senti que és el protagonista en el Servei d’Urgències en ser atès acuradament en tots els aspectes”.

La visió de Tanit Tubau, pacient de la malaltia de Crohn, és que “l’experiència del pacient depèn tant de la manera en com ell comprèn la seva situació i actua a partir d’això i del centre en el qual està atès, en la professionalitat del seu personal i la qualitat humana i d’equipament”.

En el camp concret de l’esclerosi múltiple, la previsió del neuròleg Lluís Ramió-Torrentà, cap de Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i Hospital Santa Caterina, és que l’eina que han desenvolupat per a la presa de decisions compartides “tindrà un impacte en els pacients i les famílies afectades de forma molt precoç”, de forma que en un any es podrà veure el seu efecte.

Durant el congrés, s’ha anunciat la publicació de la nova eina web de Decisions Compartides en esclerosi múltiple, elaborada per professionals de la salut de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, Hospital Santa Caterina i Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya i la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Girona. El projecte de Decisions Compartides està liderat per l’Agència de Qualitat i d’Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i amb la col·laboració del Consell Consultiu de Pacients.

Comunicació amb el pacient i tecnologia

“Millorar la comunicació amb el pacient pot fer que els professionals de la salut puguin administrar més bé el seu temps i augmentar la qualitat de les visites presencials”, exposa Felip Miralles, per a qui “la tecnologia no només permet fer millors estadístiques, sinó millorar la qualitat de l’atenció sanitària”.

Segons Miralles, “la tecnologia més efectiva per millorar l’experiència del pacient pot ser una tablet o un mòbil que permeti una millor comunicació amb el metge”, amb exemples que permeten fer el seguiment remot d’un pacient de manera no invasiva.

Avançar en “l’experiència del pacient “és un procés continu, no un objectiu a assolir”, on els avanços “són sempre locals” i “s’ha de parlar de millores en un context concret”, afegeix Escarrabill.

Per a Bretonnet, els aspectes més fàcilment millorables en el camp de l’experiència del pacient anirien des de l’històric de salut dels pacients per fer-lo “clar, centralitzat, interoperable, accessible i mòbil” i el seu acompanyament en el seu procés de curació fins a la implantació de la telemedicina, per afavorir la cura a casa.

Traver apunta com a punts de millora les interfícies d’usuari, on creu que els audibles “jugaran un paper clau”, la implicació de pacients en totes les fases del cicle de vida d’un producte i l’atenció a les necessitats del malalt, tenint en compte que “que poden ser variables al llarg del temps”.

El temps d’espera en ser visitat i el tracte personal i empàtic “oferint més valor en els aspectes que s’intueix que són més importants per al pacient” són els elements on Lucia Rodrigo creu que podria ser més fàcil avançar.

En aquest respecte, Tanit Tubau considera primordial “la comunicació directa amb una infermera de confiança” per poder resoldre qualsevol dubte que pugui preocupar al pacient i “una millora en l’organització de les llistes d’espera interminables per a proves o operacions”.

Des de la perspectiva de Mercè Vidal, infermera experta en diabetis i educació terapèutica de l’Hospital Clínic, conèixer les percepcions dels pacients “facilita comprendre els punts dèbils del procés del programa clínic-educatiu i buscar estratègies de canvi que es puguin assolir amb l’objectiu de millorar els resultats”.

En aquesta línia, Ramió defensa “crear espais amb suficient temps de dedicació per part dels professionals i les institucions sanitàries per escoltar aquestes necessitats, demandes i experiències dels pacients per prendre decisions acordades de forma conjunta”.

Oportunitats de millora

L’element clau en l’experiència del pacient és “no fer suposicions”, afirma Escarrabill, per a qui la manera més fàcil d’identificar les oportunitats de millora és preguntant els pacients “directament” i “sense intermediaris”.

Bretonnet coincideix en la necessitat de “posar el pacient en el centre del joc” i  “d’accelerar la transformació digital del sector sanitari”, on “el temps és un factor imprescindible perquè aquesta transformació tingui lloc”.

La “personalització de l’experiència del pacient” és un factor de millora, segons Traver, que insisteix en la importància d’oferir “consells verificats des de diferents perspectives perquè sigui el pacient qui decideixi”.

“Que el pacient senti que és el protagonista” en el Servei d’Urgències en ser atès acuradament en tots els aspectes” és un dels element que recalca Rodrigo, mentre que Tanit Tubau demanda “un telèfon o email directe per a consultes urgents dels pacients cap a algú de la unitat hospitalària i una major inversió en personal i màquines per poder atendre els pacients quan ho necessiten”.

Segons Vidal, “no s’ha de tenir por de preguntar la opinió dels pacients vers tot el procés assistencial” i “propiciar que donin la seva opinió i que facin les seves critiques i propostes de millora”, garantint l’anonimat.

Per a Ramió, és important “ser conscients que les experiències dels pacients tenen el seu valor; que el pacient i el ciutadà cada vegada més vol coresponsabilitzar-se de la seva salut i, per tant, participar en la presa de decisions perquè, senzillament, els afecta a ells directament”.

El congrés, promogut per la comunitat de pràctica XPA, compta amb el suport de Linde Healthcare, Oxigen Salud, Oximesa i Vivisol amb la col·laboració de Bayer i Philips.

Leave a Reply

Do NOT follow this link or you will be banned from the site!